Dinamisme al connector de Plaça Catalunya entre les línies 1 i 3.
Els espais són precísos i concrets, i mai es mouen. Indiferents dels qui passin, que si s'hi queden o s'en van... Són les persones sense identificació les que dinamitzen l'espai.
La llum, i el sostre provoquen una forta direccionalitat de l'espai, en canvi, el paviment es dilueix amb els límits laterals pel seu caràcter uniforme.
L'esperança que té l'esser per sortir d'un espai com aquest i el seu impuls provoca que alçi la vista, i no li queda més remei que seguir la direcció de la llum, sabent que mai sortirà el sol (vida) allà on està, i que ha de moure's per aconseguir-ho. Aquest és l'escència del dinamisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada